Què hem fet durant el mes d'octubre?

El darrer mes d'octubre ha estat d'allò més animat a l'aula de 1r d'eso, ja que hem fet un bon nombre d'activitats relacionades amb el nostre hort escolar. Com que ells i elles han estat els vertaders protagonistes de l'experiència els hem demanat, una vegada més, que ens ho conten. Per això, els proposàrem la setmana anterior una redacció i aquestes són una xicoteta mostra de les mateixes i dels treballs realitzats. Esperem que vos agraden.

Per tal d'animar-los els animàrem a què memoritzaren una poesia de Ricard Bonmatí titulada "El meu hort", per a després enregistrar-la amb tots ells.

A. Què opines sobre la poesia i el vídeo que enregistràrem la setmana passada?

"La veritat era una bona idea fer la poesia ens la sabíem tota la classe i la poesia era molt bonica Esther ens va gravar en vídeo i ens el va ensenyar i era meravellosa" (Achraf Koutar)

"Me va agradar molt, ja que va ser una activitat que tractava de l’hort, i de les plantes, però, en compte de fer l’activitat en la nostra parcel·la, la vam fer a classe recitant un poema molt bonic, i que tots ens vam aprendre per a recitar lo tots junts, i poder gravar-nos a tots dient-lo. Vaig gaudir molt ja que tots el recitarem i ens ho passarem molt bé, i durant el projecte que estem fent m’agradaria tornar a fer alguna cosa així" (Sara Ribes)

"Jo crec que va ser divertit, però estrany, ja que normalment en una classe de Biologia no es fan poemes, això sol ser en valencià o castellà. Igualment, era un poema molt interessant on s’utilitzaven comparacions, prou elaborades. Em va fer gràcia fer el vídeo ja que era complicat dir-ho a la vegada sense equivocar-se, si hi havia una persona que el recitava fort i s'equivocava, tots ens equivocàvem igual. En resum, va ser una activitat prou divertida" (Mireia Alacreu)

B. En què ha consistit l’activitat “Anàlisi de mostres de sòl”?

"Consistia en fer 3 grups i que cada grup agafara terra d'un lloc: un de l'arener, del camp de tarongers i del nostre hort, i de la terra amuntegada. Després, quan ja l'havien agafat li posàrem un poquet d'aigua, després teníem que intentar que en la terra que ens havia tocat ferrem com un donuts, però la terra de l'arener  i de la terra amuntegada era més complicada de fer el donut. Resultats: Arener: té menys 10% d’argila. Terra Amuntegada: té menys del 10% d’argila. Camp de tarongers: entre 10% i el 15% d’argila. Del nostre hort: entre el 15% i el 10% d’argila" (Rubén Llopis)

"Mesurar la textura del sòl. L’activitat que vam fer amb Esther va consistir en què ferem uns quants grups i aquests grups van agafar terra de distintes zones i amb ella i un poc d’aigua teníem que fer uns xurros, però depenent de quina terra vas agafar podies fer un xurro o un pal. I vam considerar que les més bones eren la del nostre hort i la terra dels tarongers i les més males era la de l’arener i la terra amuntegada" (Adrià Martínez)

"Eixe treball consistia en agafar mostres de terra de diferents llocs del nostre hort. Laia, Nizar i jo anàrem al muntonet de terra, quan acabarem juntàrem la terra amb aigua i vam descobrir que eixa terra no era bona, després el grup de Sara anaren al camp de tarongers i quan acabaren van ajuntar la terra amb aigua i van descobrir que la terra era molt bona ja que allà havien crescut tarongers. Per últim l’equip de Rubén va anar a la part de les casetes de joguet, quan acabaren van ajuntar la terra i l’aigua i van descobrir que eixa terra no era bona" (Marc Medes)

C. Explica pas a pas tot el que hem fet estos dies a l’hort: cavallons (com fer-los, per a què, on va el tub d’aigua), sembra (tipus de llavors, com sembrar-les), etc.

"Mentre uns feien l’altra prova, uns altres feien aquesta que tracta de fer cavallons. Jo pensava que seria difícil però no, era prou fàcil. Primer vam ficar un cordell per guiar-nos, tot seguit vam començar a tapar el fil fent com una muntanyeta. Quan vam acabar de tapar-ho vam perfeccionar un poc, després vam ficar uns tubs amb forats en els que cauria aigua. Dos dies després vam tornar i esta vegada no es vam separar i teníem que ficar les llavors. Ens vam ficar cadascú en el seu equip i cavalló i ens vam disposar a sembrar faves i raves. Jo no sabia ni com ficar-lo però es prou fàcil: primer teníem que buscar en foradet del tub que portava gotejant dos dies, després teníem q enfonsar el dit fer un forat i ahí ficar la llavor, (això en les faves). Pel que podia vore, en els raves havien tirat les llavors per les parts humides i per últim ens vam recompensar amb una mandarina d’allí ( estava boníssima)" (Victoria López)

"Al nostre hort hem fet cavallons: els cavallons serveixen per a plantar les llavors en una línia recta. Els hem fet amb una llegona, dos trossos de fusta en cada extrem d’on volíem fer el cavalló i un fil per damunt, el fil i les fustes serveixen per a fer el cavalló recte. Després el xafarem un poc per que no es quedara tant com una muntanya. Després ficàrem els tubs de reg, per a poder alimentar les llavors. Els tubs de reg anaven per damunt del cavalló, pero no regaven tot el cavalló, només unes parts. Després plantàrem les llavors, sembrarem raves i faves, unes llavors eren molt xicotetes i les ficàvem per tot el cavalló, però les altres eren més grans, aleshores teníem que ficar-les en el lloc on cauria l’aigua per a poder alimentar-les" (Irune Esteve)

També al llarg d'aquestes setmanes hem elaborat una guia de ferramentes i eines que sovint s'utilitzen al camp i que vam estar treballant el mes passat. Aquest és el resultat: Eines del Camp

Nou projecte a l'Hortet Escolar

Comencem nou curs i, amb ell, nova temporada al nostre hort escolar ubicat a Fons Salutis. Com en els darrers anys, els protagonistes d'aquest nou projecte seran els alumnes de 1r d'ESO, els quals es mostren ben entusiasmats per l'oportunitat que se'ls presenta d'aprendre i adquirir experiència agrícola amb les activitats que els hem preparat enguany. De moment, al llarg del darrer mes de setembre tan sols hem pogut fer una xicoteta presa de contacte amb la que serà la nostra parcel·la de treball, encara a l'espera de poder treballar-la. Però ja hem tingut ocasió de participar en algunes activitats, tant a Fons Salutis com a classe. Així, hem pogut aprendre el nom i funcions d'algunes eines del camp i hem pogut treballar fitxes al voltant dels noms i propietats d'algunes hortalisses que conrearem enguany. Però... millor que ens ho conten ells:

- Què volem fer aquest curs en l'Hort:

Andreu Esteve: "Volem fer moltes coses. Plantar hortalisses, cuidar l’hort, matar les males herbes i aprendre moltes coses del hort. Volem plantar: cogombres, cebes, alls, maduixots, pimentons, safanòries, enciams, remolatxes i pèsols, cols, creïlles i més coses".

Paula Esteve: "M’agradaria que treballant i esforçant-nos aconseguim cultivar un hort molt verd, amb moltes flors i fruits, net i fet per tots els de la classe. A més a més, m'agradaria que aprofitarem al màxim cada sessió de treball i veure-ho com una oportunitat d’aprendre moltes coses treballant en equip junt als teus companys i gaudint del aire lliure".

Marc Gascó: "Volem aquest any fer a l'hort molts aliments per menjar-los tots els de la classe, i ens n'anem contents a casa, i el més segur és que els aliments estiguin molt bons perquè així tots estaran orgullosos de nosaltres, per fer el millor hort del mon i les millors hortalisses del món. De tant de pensar tinc molta fam".

Victòria López: "Volem renovar l’hort perquè està ple de herbes i males plantes, volem collir hortalisses i fruites i poder menjar-nos-les totes, però per aconseguir això tenim que treballar en equip, per poder acabar de plantar les nostres hortalisses i fruites per menjar-nos-les tota la classe".

- Quines feines hem fet fins ara:

Mireia Borràs: "De moment a l’hort no hem fet ninguna feina, però sí que hem aprés molt! Primer hem anat a veure el terreny, hem fet un croquis de l’hort i hem pensat aliments que podem cultivar. També hem aprés noms de moltes ferramentes del camp i com s’utilitzen, i hem vist les parts de la flor. De moment no hem cultivat res, però quan ho fem segur que es queda un hort preciós!".

Andrea Garcia: "Doncs el que hem fet fins ara en l’hort és, primer fer a la llibreta un plànol, dibuixat per nosaltres de l’hort, per poder saber on estan les coses i llocs, i ensenyar als nostres pares com es l’hort, també hem apuntat els noms de les eines, que s’utilitzen per a l’hort, i les seus funcions a la llibreta, que ens digué el iaio de Mireia al hort. I per últim, conèixer més l’hort, per saber el que tenim per ara".

Joan Gimeno: "Hem après moltes coses sobre el camp, també sabem diferents tipus de cultius, també sabem totes les ferramentes del camp i per a que serveixen, ho tenim tot apuntat a la llibreta, sabem molta informació, ara sols falta començar a treballar".

Laia Sanchis: "Fins ara hem vist com era l'hort, com estava, i com les males herbes s'estaven apoderant de la terra bona. El llaurador que ha vingut, Pepe Borràs, ens ha explicat varies ferramentes que s’utilitzen a l’hort i ens hem ensenyat moltes coses i totes les hem escrit a la llibreta i ens hem ensenyat un poc de cada ferramenta. M’ha agradat molt totes les feines que hem fet fins ara perquè tot és molt divertit i m’ho passe molt bé".

Herbes aromàtiques a l'escola

El nou any ens porta la notícia de les últimes activitats que hem estat fent al voltant del nostre hort el passat mes de desembre amb els alumnes de 1r d'ESO.

Com a part del projecte actual, enguany hem decidit decorar el nostre balcó de Tecno amb algunes herbes aromàtiques que hem trasplantat als nous cossiols. Són plantes autòctones amb diverses propietats que ens poden ajudar a aprendre una mica més sobre la nostra flora autòctona. La tasca ha estat senzilla i divertida, ja que hem buscat el nom científic de cadascuna de les plantes així com també en valencià i en castellà per al seu etiquetatge.

 El treball no ha estat gens complicat ja que tan sols hem hagut de trasplantar-les dels cossiols originals a les noves jardineres afegint-hi una mica de substrat.

 Les plantes elegides en aquesta ocasió han estat: Espígol, Romaní, Orenga, Menta, Sajolida i Ruda.

L'espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) és un arbust amb propietats medicinals propi de la conca mediterrània que habitualment s'ha utilitzat com a tranquil·litzant, però sobretot és conegut pel seu oli essencials, usat com a perfum i colònies. També és un bon repel·lent de mosquits.

El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una altra planta de la família de les lamiàcies. És un arbust mediterrani conegut pels seus usos culinaris i medicinals. El seu oli essencial s'ha utilitzat des de l'Antiguitat, no només en perfumeria sinó també en farmàcia. És un potent bactericida i antioxidant.

Orenga (Origanum vulgare), una altra lamiàcia autòctona d'Europa, que ha estat utilitzada per curar trastorns digestius i respiratoris, també en cosmètica i perfumeria, però sobretot és un condiment indispensable per a les carns, la pasta i les pizzes.

La Menta (Mentha), una altra lamiàcia que gaudeix dels ambients humits i que s'ha emprat habitualment com a aromatitzant i com a oli medicinal. Des de fa anys s'utilitza com a refrescant bucal, caramels, gelats, infusions, etc.

La sajolida (Satureja) és una planta de la família de les labiades pròpia de regions de clima temperat i molt abundant a la Mediterrània. L'herba de les olives, com també se la coneix, s'ha utilitzat històricament per a adobar olives.

La ruda (Ruta) dóna nom a la família de les rutiàcies, una planta medicinal amb gran toxicitat i propietats aromàtiques i medicinals. És emprada com a infusió, però també pot provocar al·lèrgies. Una frase coneguda en valencià diu: "Qui té ruda, Déu li ajuda".

Els ràvens, un clàssic de la tardor

Els raves (Raphanus sativus) són una hortalissa d'arrels comestibles de ràpid creixement i sabor una mica amarg. De les nombroses varietats de raves, més de cinquanta, les més conegudes presenten una pell roja i un interior blanc, però també en podem trobar de morats, negres, marrons, i diferents formes: redones, allargades, ovalades, etc. Tenen múltiples propietats, a causa de l'alt contingut d'aigua i vitamines i ser baixos en calories, pel que són molt recomanables per al sistema digestiu i circulatori.

Però el que més ens agrada és el seu cultiu, ja que són de les hortalisses que més ràpid creixen i no necessiten de grans espais. A més, són una hortalissa ideal que permet de manera divertida i fàcil conéixer el cicle de creixement de les plantes, ja que des de la sembra fins a la collita tan sols hi ha una diferència d'entre quatre i sis setmanes de duració.

Aquesta planta és originària de la Xina i les seues llavors són circulars i d'un color marró obscur. No necessita transplantar-se, pel que directament podem sembrar-les a l'hort. La planta tan sols demana un terreny suficientment humit i suporta molt bé les temperatures pròpies de la tardor.

A Fons Salutis hem preparat un cavalló per a sembrar les llavors, les quals ja han germinat. Tan sols ens queda aclarir el terreny per poder collir-les les properes setmanes.

 Una altra curiositat és etimològica. La paraula rave prové del llatí "radix", és a dir, arrel.

La forma carnosa de l'arrel permet decoracions molt originals a la cuina, acompanyant ensalades, sopes o aperitius. En aquest sentit, una peculiaritat relacionada amb els raves la podem trobar a la localitat mexicana de Oaxaca, on cada 23 de desembre i des de 1897 se celebra la Festa dels Raves, on horticultors i floristes mostren figures i escenes artístiques elaborades amb aquesta hortalissa. Tota una prova d'enginy i creativitat d'allò més divertida.

Sembrem hortalisses

Encisams, cols, cols morades, coliflors, bròcoli, però també safanòries i maduixes. Aquestes són les llavors de les hortalisses que enguany han sembrat els alumnes de 1r d'ESO.

Hem comprat 7 llavorers i 7 safates, 2 sacs de 40 litres de composts i 7 sobres de llavors. Amb aquest material els trenta alumnes han treballat en grups de quatre amb tota la seua il·lusió per tal de fer la tasca encomanada.

Els passos a seguir han sigut els següents:

1) Omplir fins a la meitat cadascun dels llavorers amb compost, compactant a continuació el material.

2) Posar en cada llavorer dos o tres llavors de la planta seleccionada.

3) Cobrir les llavors amb compost fins a vessar.

4) Etiquetar els llavorers i les safates amb el nom de l'hortalissa corresponent.

5) Regar amb aigua i ordenar els llavorers.

6) Netejar les taules i el laboratori. 

L'activitat ha estat un èxit ja que tots els alumnes han treballat de valent seguint les instruccions correctament. Ara cal regar-les habitualment i esperar que germinen. Quan tinguen la grandària necessària les traslladarem a l'hortet i les transplantarem al seu lloc corresponent.

Ja hem sembrat les faves

Ja és una tradició a l'escola Maria Auxiliadora que en arribar el mes d'octubre preparem l'hortet de Fons Salutis i sembrem les faves.

Els nostres alumnes de 1r d'ESO són molt feiners i amb l'ajuda de les llegonetes i amb un cordell com a guia, han preparat tres cavallons on, en dos d'ells, sembrarem faves.

Enguany hem pensat utilitzar dos tipus diferents de faves. Per un costat la varietat de fava valenciana i per l'altre la varietat Mutxamel. Una de les dues és més primerenca que l'altra i ens hem proposat investigar-ho a classe. Serà finalment així?

Un dels moments més importants i decisius del dia. Sembrar les faves:

El meu hort

Enguany els nostres alumnes de 1r d'ESO estan d'allò més motivats amb el projecte de l'Hort Escolar. Tant és així que fins i tot ens han recitat el poema "El meu Hort" de Ricard Bonmatí. Mireu que bé ho fan!

Ací teniu el text de la poesia: