El darrer mes d'octubre ha estat d'allò més animat a l'aula de 1r d'eso, ja que hem fet un bon nombre d'activitats relacionades amb el nostre hort escolar. Com que ells i elles han estat els vertaders protagonistes de l'experiència els hem demanat, una vegada més, que ens ho conten. Per això, els proposàrem la setmana anterior una redacció i aquestes són una xicoteta mostra de les mateixes i dels treballs realitzats. Esperem que vos agraden.
Per tal d'animar-los els animàrem a què memoritzaren una poesia de Ricard Bonmatí titulada "El meu hort", per a després enregistrar-la amb tots ells.
A. Què opines sobre la poesia i el vídeo que enregistràrem la setmana passada?
"La veritat era una bona idea fer la poesia ens la sabíem tota la classe i la poesia era molt bonica Esther ens va gravar en vídeo i ens el va ensenyar i era meravellosa" (Achraf Koutar)
"Me va agradar molt, ja que va ser una activitat que tractava de l’hort, i de les plantes, però, en compte de fer l’activitat en la nostra parcel·la, la vam fer a classe recitant un poema molt bonic, i que tots ens vam aprendre per a recitar lo tots junts, i poder gravar-nos a tots dient-lo. Vaig gaudir molt ja que tots el recitarem i ens ho passarem molt bé, i durant el projecte que estem fent m’agradaria tornar a fer alguna cosa així" (Sara Ribes)
"Jo crec que va ser divertit, però estrany, ja que normalment en una classe de Biologia no es fan poemes, això sol ser en valencià o castellà. Igualment, era un poema molt interessant on s’utilitzaven comparacions, prou elaborades. Em va fer gràcia fer el vídeo ja que era complicat dir-ho a la vegada sense equivocar-se, si hi havia una persona que el recitava fort i s'equivocava, tots ens equivocàvem igual. En resum, va ser una activitat prou divertida" (Mireia Alacreu)
B. En què ha consistit l’activitat “Anàlisi de mostres de sòl”?
"Consistia en fer 3 grups i que cada grup agafara terra d'un lloc: un de l'arener, del camp de tarongers i del nostre hort, i de la terra amuntegada. Després, quan ja l'havien agafat li posàrem un poquet d'aigua, després teníem que intentar que en la terra que ens havia tocat ferrem com un donuts, però la terra de l'arener i de la terra amuntegada era més complicada de fer el donut. Resultats: Arener: té menys 10% d’argila. Terra Amuntegada: té menys del 10% d’argila. Camp de tarongers: entre 10% i el 15% d’argila. Del nostre hort: entre el 15% i el 10% d’argila" (Rubén Llopis)
"Mesurar la textura del sòl. L’activitat que vam fer amb Esther va consistir en què ferem uns quants grups i aquests grups van agafar terra de distintes zones i amb ella i un poc d’aigua teníem que fer uns xurros, però depenent de quina terra vas agafar podies fer un xurro o un pal. I vam considerar que les més bones eren la del nostre hort i la terra dels tarongers i les més males era la de l’arener i la terra amuntegada" (Adrià Martínez)
"Eixe treball consistia en agafar mostres de terra de diferents llocs del nostre hort. Laia, Nizar i jo anàrem al muntonet de terra, quan acabarem juntàrem la terra amb aigua i vam descobrir que eixa terra no era bona, després el grup de Sara anaren al camp de tarongers i quan acabaren van ajuntar la terra amb aigua i van descobrir que la terra era molt bona ja que allà havien crescut tarongers. Per últim l’equip de Rubén va anar a la part de les casetes de joguet, quan acabaren van ajuntar la terra i l’aigua i van descobrir que eixa terra no era bona" (Marc Medes)
C. Explica pas a pas tot el que hem fet estos dies a l’hort: cavallons (com fer-los, per a què, on va el tub d’aigua), sembra (tipus de llavors, com sembrar-les), etc.
"Mentre uns feien l’altra prova, uns altres feien aquesta que tracta de fer cavallons. Jo pensava que seria difícil però no, era prou fàcil. Primer vam ficar un cordell per guiar-nos, tot seguit vam començar a tapar el fil fent com una muntanyeta. Quan vam acabar de tapar-ho vam perfeccionar un poc, després vam ficar uns tubs amb forats en els que cauria aigua. Dos dies després vam tornar i esta vegada no es vam separar i teníem que ficar les llavors. Ens vam ficar cadascú en el seu equip i cavalló i ens vam disposar a sembrar faves i raves. Jo no sabia ni com ficar-lo però es prou fàcil: primer teníem que buscar en foradet del tub que portava gotejant dos dies, després teníem q enfonsar el dit fer un forat i ahí ficar la llavor, (això en les faves). Pel que podia vore, en els raves havien tirat les llavors per les parts humides i per últim ens vam recompensar amb una mandarina d’allí ( estava boníssima)" (Victoria López)
"Al nostre hort hem fet cavallons: els cavallons serveixen per a plantar les llavors en una línia recta. Els hem fet amb una llegona, dos trossos de fusta en cada extrem d’on volíem fer el cavalló i un fil per damunt, el fil i les fustes serveixen per a fer el cavalló recte. Després el xafarem un poc per que no es quedara tant com una muntanya. Després ficàrem els tubs de reg, per a poder alimentar les llavors. Els tubs de reg anaven per damunt del cavalló, pero no regaven tot el cavalló, només unes parts. Després plantàrem les llavors, sembrarem raves i faves, unes llavors eren molt xicotetes i les ficàvem per tot el cavalló, però les altres eren més grans, aleshores teníem que ficar-les en el lloc on cauria l’aigua per a poder alimentar-les" (Irune Esteve)
