dimarts, 7 de gener del 2020

Herbes aromàtiques a l'escola

El nou any ens porta la notícia de les últimes activitats que hem estat fent al voltant del nostre hort el passat mes de desembre amb els alumnes de 1r d'ESO.
Com a part del projecte actual, enguany hem decidit decorar el nostre balcó de Tecno amb algunes herbes aromàtiques que hem trasplantat als nous cossiols. Són plantes autòctones amb diverses propietats que ens poden ajudar a aprendre una mica més sobre la nostra flora autòctona. La tasca ha estat senzilla i divertida, ja que hem buscat el nom científic de cadascuna de les plantes així com també en valencià i en castellà per al seu etiquetatge.
 El treball no ha estat gens complicat ja que tan sols hem hagut de trasplantar-les dels cossiols originals a les noves jardineres afegint-hi una mica de substrat.
 Les plantes elegides en aquesta ocasió han estat: Espígol, Romaní, Orenga, Menta, Sajolida i Ruda.
L'espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) és un arbust amb propietats medicinals propi de la conca mediterrània que habitualment s'ha utilitzat com a tranquil·litzant, però sobretot és conegut pel seu oli essencials, usat com a perfum i colònies. També és un bon repel·lent de mosquits.
El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una altra planta de la família de les lamiàcies. És un arbust mediterrani conegut pels seus usos culinaris i medicinals. El seu oli essencial s'ha utilitzat des de l'Antiguitat, no només en perfumeria sinó també en farmàcia. És un potent bactericida i antioxidant.
Orenga (Origanum vulgare), una altra lamiàcia autòctona d'Europa, que ha estat utilitzada per curar trastorns digestius i respiratoris, també en cosmètica i perfumeria, però sobretot és un condiment indispensable per a les carns, la pasta i les pizzes.
La Menta (Mentha), una altra lamiàcia que gaudeix dels ambients humits i que s'ha emprat habitualment com a aromatitzant i com a oli medicinal. Des de fa anys s'utilitza com a refrescant bucal, caramels, gelats, infusions, etc.
La sajolida (Satureja) és una planta de la família de les labiades pròpia de regions de clima temperat i molt abundant a la Mediterrània. L'herba de les olives, com també se la coneix, s'ha utilitzat històricament per a adobar olives.
La ruda (Ruta) dóna nom a la família de les rutiàcies, una planta medicinal amb gran toxicitat i propietats aromàtiques i medicinals. És emprada com a infusió, però també pot provocar al·lèrgies. Una frase coneguda en valencià diu: "Qui té ruda, Déu li ajuda".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada